dimarts, 9 de juny de 2015

Resum de la temporada dels equips de Futbol Sala

Per Marc Díez

Aquest any hem tingut dues cares de la moneda, un Equip Benjamí de nova creació i poca experiència en el món del futbol sala i un Equip de veterans Alevins de 6é amb un gran nivell tècnic i competitiu.

Futbol Sala Benjamí

Començaré pels nous!!! Els benjamins o "Els 6 magnífics". Els anomeno així perquè han estat 6 nens de tres cursos diferents, que han hagut de compartir i aprendre aquesta lliçó. Per a la majoria d'ells, ha estat el primer cop que han jugat a futbol sala d'una manera més seriosa, on ha calgut entendre nous conceptes de joc que se sortien al que ja estaven acostumats a l'hora de jugar als partidets de l’hora del menjador!!!

El fet de jugar en competicions amb altres escoles et dóna la possibilitat d'experimentar amb situacions noves i, és clar, quan parlem d'un esport no tots els equips estan igualment preparats ni tots els jugadors estan igualment treballats. Però, com dic sempre: "Tothom pot arribar-hi, si ho treballa i hi posa ganes." En el nostre cas, hi hem posat moltíssimes ganes i no ha estat fàcil, ni per als nens, principalment, ni per als pares ni l’entrenador.

El nostre handicap ha estat tenir pocs jugadors (aprofito per fer una crida a insciure els nens per al curs vinent!!!). Això ha fet que, en alguns partits, quan hem tingut alguna baixa hem hagut de jugar 4 al camp. De vegades els nostres rivals, per "fair play" han jugat també amb 4, però en alguna ocasió ens hem vist obligats a jugar 4 contra 5 i els seus respectius canvis que, sembla que no, però... es noten!!!

No mentirem quan diem que ens han apallissat en alguns partits i no amagarem que, de vegades, la nostra moral ha estat baixa. Però sí que podem cridar ben fort que mai cap de "Els 6 Magnífics" s’ha rendit!! Han defensat i atacat fins que no ha pogut més, com els guerrers de Braveheart en els camps de batalla: sense un minut de descans, aixecant-se i continuant jugant tot i tenir mal, per no deixar l'equip amb un menys; i on també han sapigut entomar molts gols en contra. De vegades, fa més mal aquest cop moral que un mal fisc produït per moltes caigudes o puntades. Han aixecat el cap i han seguit tirant endavant malgrat que els resultats i les forces no acompanyaven!!!

Què té de bo això? Doncs, que hem après a gaudir de les victòries, ja que –com he dit– ha estat un any amb més derrotes que victòries. Victòries que han estat comptades, però al mateix temps gaudides com gots d'aigua fresqueta en aquells dies de molta xafogor!!

Els he anomenat "Els 6 Magnífics" perquè, tot hi anar malament les coses, han tirat endavant i no s'han rendit. Cada dissabte han volgut jugar. I els dissabtes que no havia partit s'enfadaven i em feien mala cara com si fos culpa meva!!!


Un fort bravo per a l'Aniol, el Dídac, l’Oriol i el Francesc de 3r, el Miguel Ángel de 4t i el Kamal de 5è.

Crec que han aconseguit una cosa super important i necessària en l'esport i la vida que és saber-se aixecar després de perdre o fallar; que no sempre les coses surten com un vol i que cal seguir endavant encara que les coses no funcionin, i que, sobretot, amb paciència, il·lusió i esforç és com s'aconsegueixen les coses!!!
I, també, si tinguéssim un parell més de jugadors per fer canvis... :-)

Per acabar no vull oblidar-me dels pares i mares per fer l’esforç cada cap de setmana i dia d'entrenament, portar-los i esperar-los!!!! Cal felicitar-los també!!!!!

Però, sobretot, us felicito pels ànims després de les derrotes i el suport donat!!! I també pels esforços i ànims que heu donat als vostres fills, perquè sé que no és fàcil haver d'aguantar o sufocar algun mal humor després d’una derrota!!!

De vegades, com he dit abans, els adults som els qui no sabem perdre i és amb el nostre exemple que ensenyem als nostres fills a afrontar la victòria i la derrota en la vida i, sobretot, a no abandonar.

Així que gràcies per ser fidels a l'equip i per l'experiència. Perquè l'equip no són únicament jugadors i misters, sinó també els pares i mares que donen i reforcenm aquests valors tan importants!!!


Futbol Sala Alevins

Què puc dir dels veterans de l’escola?

Però... atenció!! En dic veterans perquè són els més grans d'aquesta gran família!!!! Encara que, de vegades, fan cada cosa que… no ho semblen...

Aquesta temporada ha estat molt especial perquè hem jugat molt bé. Els resultats han estat increïbles!!! Semblants a grans equips... encara que hem tingut un regust amarg en la Copa. Ser entre els quatre millors equips de tota la competició és un gran resultat!!!



És difícil aprendre i posar en pràctica conceptes tècnics i estratègies en moments d'acció contínua. I ells han fet grans pinzellades d'aquesta maduresa i control en el joc, aplicant de manera pròpia les accions apreses, deixant de banda els impulsos naturals. Aquest era un dels nostres objectius principals que volíem que comencessin a aprendre, perquè creiem que han de començar a raonar, analitzar i portar a terme l'acció apresa. Però, no únicament en el camp esportiu, sinó també en el seu dia a dia, on han de començar a ser més madurs per prendre decisions i assumir-ne l'efecte i aprendre'n de les conseqüències.

Amb tristesa els he de dir adéu perquè aquest és el seu últim any a l'escola. Possiblement, els seus camins se separin. Però voldria que sempre els quedessin molts bons record de l'’escola i de l'equip!!!

Estic molt orgullós d'haver compartit tant amb ells i d'haver format part d'aquest gran Equip Aleví del Pràctiques 1!!!!

Molta sort!!!


Gràcies a tu, Marc!!


Podeu veure més fotos aquí

1 comentari:

JOanjo ha dit...

Un gran article Marc, es nota que ho fas de tot cor i que t'estimes els nens.
Els pares et volem agrair la teva dedicació i entusiasme!!!